Pàgines

dimarts, 25 d’abril del 2017

Sessió 23. Repassem el que hem après.


La primera sessió que vam fer després de vacances de Setmana Santa va ser un recordatori i un repàs de tot allò que hem après. La Laura ens va dir que durant les festes la Tuna no va fer gran cosa i no va seguir entrenant. Com nosaltres la gossa estava de vacances, va passar una mica de la dieta i tenia horaris més relaxats... però al acabar les vacances ens hem de posar les piles. Nosaltres vam tenir que fer un recordatori de tot el que vam fer. Durant els primers mesos vam aprendre què menjava i què no menjava un gos, com es netejava, quines cures eren necessàries per el gos... Després de vacances de Nadal vam començar a aprendre com s’ensinistrava un gos. Durant les últimes setmanes hem après a fer seure a la Tuna, que s’estiri a terra o que ens doni la pota. Gràcies al cliker, als premis i a les nostres consignes la Tuna ha passat de no saber fer res a saber moltes coses, coses que utilitzarà en un futur per ajudar a la gent que ho necessita.
Aquest última sessió vam repassar tot això i vam fer una llista de coses que ens agradaria treballar amb la Tuna o aspectes dels gossos que ens agradaria saber. A la llista vam anotar: jugar a pilota amb la Tuna i que ens la torni, sabes més races de gossos, fer una foto de grup, ensenyar-li a fer la croqueta, fer el twist, saltar per sobre d’un pal, fer un circuit, saber més sobre la reproducció dels gossos o del seu envelliment...









dimecres, 19 d’abril del 2017

SESSIÓ 22 – TANQUEM EL TRIMESTRE… JUGUEM A L’OCA CANINA!!!


S’acaba el mes de març, i amb ell, el trimestre de canoteràpia arriba al seu final… Però ens han donat una bona noticia: avui havia de ser l’última sessió de l’any, i ens han renovat el projecte uns quants mesos més! Visca!
Per acomiadar-nos d’una manera divertida, la Laura ens ha proposat un gran joc: l’oca canina!! Hem fet dos grups, i cadascú ha estat encapçalat per una de les gosses. A més a més, la Charlotte ha fet d’arbitre. Així, hem jugat amb moltes ganes a aquest nou joc!! Cada color és una prova diferent, i treballant en equip les hem pogut resoldre. Les caselles blaves són preguntes relacionades amb el món caní; les grogues, són proves de mímica; les verdes són activitats en les que hem de posar en contacte parts del nostre cos amb parts del gos; i les vermelles són proves de càlcul que ens serviran per aconseguir premis per les gosses . Però compte! Si caiem en la casella de la paparra, perdem un torn, i si caiem en la caca.. tornem a començar!!
Tots participem molt en les proves, i les gosses ens fan un cop de mà sempre que poden!! Al final, els dos equips acabem igualats i aconseguim un munt de premis per la Greska i la Tuna, i com que ho ha fet molt bé, també li donem uns quants a la Charlotte!!!

Ha estat un joc molt divertit, ens ho hem passat genial!! Així, ens acomiadem de la Laura i de les gosses fins després de vacances!!









SESSIÓ 21 – AJUDEM A LA TUNA A PERDRE LA POR AL VETERINARI!!!


Avui, la Laura ens ha explicat que aquesta setmana la Tuna té la seva primera sessió de vacunes al veterinari, però hi ha un petit problema… Cada cop que hi va, passa molta por, ja que no li agrada gaire.
Per això, la Laura ens ha demanat ajuda!! Necessitem trobar entre tots diferents tècniques perquè pugui tranquil·litzar a la Tuna quan estigui al veterinari, i que s’acostumi el màxim possible a aquestes visites. Per agafar idees, pensem en les nostres primeres vacunes, i en què vam fer per superar-ho. Coincidim en què unes paraules tranquil·litzadores, ànims i molta estima ens van ajudar a perdre-li la por al metge!
Perquè sigui tot més senzill, muntem una consulta veterinària en un moment, i per parelles, comencem a treballar amb la Tuna. Un de nosaltres fa de veterinari, i un altre de l’acompanyant de la gossa. Inventem una situació (anem per una vacuna, per una ferida a la pota, per un malestar...) i el veterinari intervé de la manera que millor creu (simula una injecció, efectua un embenat...). Mentre el doctor fa la seva feina, i va mostrant-li a la Tuna els materials per què s’acostumi a ells (guants, venes, alcohol...) l’acompanyant va tranquil·litzant a la Tuna amb paraules tendres, carícies i un bon to de veu. Així, poc a poc, la gossa es relaxa, i quan toca l’última visita, està com si res!! Com que ho ha fet tan bé, li donem uns quants premis ben merescuts!!
Estem molt contents d’haver ajudat a la Tuna a normalitzar aquesta situació, i a perdre-li la por. Segur que la visita al veterinari va genial!!!